Començaré pel principi…
Acabadetes de cremar les falles de l’any 1981 reunits al caliu un grup de veïns, plens d’inquietuds, d’il•lusions i d’amor a la festa, entre rialles i bromejant, deixaren caure que no estaria malament augmentar la família fallera de la vall.
La concepció va tindre les seues dificultats, però com que la iniciativa va tindre èxit i el veïnat va resultar fester, es posaren a intentar-ho. Va ser necessària més d’una prova, però em consta que es divertiren i, a la fi, passats nou mesos, vaig veure la llum.
Estaré eternament agraïda a aquelles persones, a les quals sempre consideraré els meus pares, i dels quals he heretat el caràcter extravertit i passional.
Els fallers que ara anomenaré han sigut bàsics en la meua vida perquè han portat el meu nom allà on han anat. Però no hi són tots els que són. No vull donar més noms propis perquè córrec el risc de deixar-me’n, però hi ha molts fallers que han fet del casal la seua casa, de la falla la seua família i de les tasques falleres la seua màxima devoció. Ara més que mai, sé que sense eixes hores furtades a la son, a casa i a les obligacions, no sóc ningú.
El seu primer encert va començar prompte. M’anomenaren Falla la Via.