“Tinc dret a ser anomenada com em senc”, sembla una frase bastant lògica, però no sempre es compleix.
Elsa, de huit anys, va realitzar el discurs d’un ple escolar davant els diputats i diputades del parlament extremeny en el qual explicava el seu camí a la felicitat. Per sort, ella havia nascut en un poble on tothom l’havia acceptat, i els seus amics i amigues coneixien la seua història perfectament i sabien com era, la seua amiga.
Per això, va fer una petició a tots i totes els i les parlamentàries: “Senyores i senyors que es dediquen a la política, seguisquen malgrat les amenaces fent lleis que reconeguen que les persones som diverses. Per damunt de tot, les persones transsexuals tenim el dret a ser les persones que som. No permeten que ningú ens arrabasse la felicitat”.
